91.
gal·licanisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de principis sostinguts per l'Estat i el clericat francesos tocant al poder eclesiàstic. [...]
|
92.
omnipotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de fer tot allò que hom vol, qualitat d'omnipotent. L'omnipotència de Déu. [...]
|
93.
plàcet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
|
94.
auxòmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar el poder amplificatiu d'una lent o d'un sistema de lents. [...]
|
95.
concussió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec. [...]
|
96.
espiritisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria de qui creu poder comunicar amb els esperits dels morts, per mitjà d'un mèdium. [...]
|
97.
exacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir impostos, tributs, multes; l'efecte. Cobrament injust per abús de poder. Exacció il·legal. [...]
|
98.
poderdant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici o fora d'ell. [...]
|
99.
vantar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vanar-se. Es vanta del seu poder. Es vanten de conèixer fil per randa tota la comarca. [...]
|
100.
absortivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat d'absorbir. En quím., poder absorbent d'una substància respecte a l'energia radiant d'una longitud d'ona definida, per unitat de massa i per unitat de camí òptic travessat per la radiació. absortivitat molar Valor de l'absortivitat expressada per mol de [...]
absolutitzar
v. tr. [LC] Donar (a una cosa) un valor absolut, no relatiu. Una ideologia que absolutitza el poder dels reis. |